Perquè en totes les llengües del món pronunciem el mateix monosíl·lab per referir-nos a nosaltres mateixos/xas ?.

I si quan diem "jo", ens estiguéssim referint sensa saber-ho a un infinit "Jo" únic que ho abasta tot ?. Només cadascú pot respondre a aquesta pregunta.

Segons la física quàntica, som pura consciència sense localització espaial. Una realitat invisible, acollint infinites manifestacions espai-temporals; cadascuna irrefutablement unida a la resta, cadascuna expressant aparentment la seva pròpia i diferent identitat.

Per això, tota opinió individual és sagrada, encara que s'oposi a la que concebem com a pròpia. Per això és possible escoltar clarament el sí o el no del bosc. Per això als pops salvatges els agrada jugar a fet i amagar. I per això plou sempre que ho desitgem amb passió. 

Vinga riem !. Ballem !. Deixem-nos caure amb parapent !

Celebrem el reconeixement de la nostra veritable natura !

¿Porque en todas las lenguas del mundo pronunciamos el mismo monosílabo para referirnos a nosotr@s mism@s?.

¿Y si cuando decimos "yo", nos estuviéramos refiriendo sin saberlo a un infinito "Yo" único que lo abarca todo?.

Únicamente cada uno de nosotros puede responder a esta pregunta.

Según la física cuántica, somos pura conciencia sin localización espacial. Una realidad invisible, acogiendo infinitas manifestaciones espacio-temporales; cada una irrefutablemente unida al resto, cada una expresando aparentemente su propia y distinta identidad.

Por eso toda opinión individual es sagrada, aunque se oponga a la que concebimos como propia. Por eso es posible escuchar claramente el sí o el no del bosque. Por eso a los pulpos salvajes les gusta jugar al escondite. Y por eso llueve siempre que lo deseemos con pasión. 

¡Ri-amos anda!. ¡Bailemos!.¡Dejémonos caer en parapente!.

¡Celebremos el reconocimiento de nuestra verdadera naturaleza!.

Why in all the languages ​​of the world we all pronounce the same monosyllable to refer to ourselves ?.

What if when we say "I", we were referring without knowing it to an infinite unique "I" that encompasses everything? 

Only each of us can answer this question.

According to quantum physics, we are pure consciousness without spatial location. An unseen reality, hosting infinite space-time manifestations; each irrefutably linked to the rest, each apparently expressing its own distinct identity. 

That's why every individual opinion is sacred, even if it is opposed to what we conceive as our own. That is why it is possible to clearly hear the yes or no of the forest. This is why wild octopuses like to play hide and seek. And that's why it rains whenever we want it with passion. 

Let's laugh !. Let's dance !. Let's do paragliding ! 

Let's celebrate the recognition of our true nature !